Tendències de consum
Transformació recent de la distribució alimentària
El sistema de distribució alimentària mexicà ha experimentat canvis estructurals profunds durant l’última dècada.
Des d’un model històricament fragmentat i dominat pels mercats tradicionals, ha evolucionat cap a una major concentració i modernització dels canals de venda.
Segons Euromonitor (2025), més del 65 % del consum alimentari urbà passa ja per canals moderns —supermercats, hipermercats i botigues de conveniència—, mentre que els mercats tradicionals perden quota gradualment, tot i mantenir una forta presència cultural i social.
Els factors que han impulsat aquesta transformació són:
- Increment del poder adquisitiu i consolidació d’una classe mitjana urbana.
- Digitalització del consum i adopció accelerada de plataformes en línia.
- Expansió territorial de les cadenes nacionals (Walmart, Soriana, Chedraui, Oxxo).
- Major demanda de productes de qualitat i importats, especialment en segments premium.
Concentració i nous formats comercials
El mercat mexicà mostra una tendència clara a la concentració. Les cinc principals cadenes de distribució (Walmart, Soriana, Chedraui, La Comer i Oxxo) controlen conjuntament prop del 70 % de la venda minorista moderna.
Aquest procés ha reduït la fragmentació del mercat i ha augmentat el poder de negociació dels grans distribuïdors.
Al mateix temps, emergeixen nous formats híbrids que combinen supermercat, botiga de conveniència i espai gastronòmic.
Conceptes com City Market, La Europea Gourmet o Fresh Market by Chedraui ofereixen productes premium i experiències culinàries adaptades al consumidor urbà.
També s’ha estès el model de clubs de preus i magatzems majoristes (Costco, Sam’s Club), orientats a llars grans i professionals del canal HORECA.
Aquests formats tenen una penetració creixent a les ciutats mitjanes i s’han convertit en punts clau per a la introducció de productes importats.
Digitalització i omnicanalitat
La digitalització del sector ha estat un dels canvis més significatius en la distribució alimentària mexicana. El comerç electrònic d’aliments ha crescut un 120 % entre 2019 i 2024, i representa actualment un 6 % del total de vendes minoristes alimentàries, segons Euromonitor Digital Food 2025.
Les principals tendències són:
- Integració omnicanal: els supermercats combinen compra presencial, recollida en botiga (click & collect) i entregues a domicili.
- Plataformes col·laboratives com Cornershop, Rappi i DiDi Food, que connecten el consumidor amb diversos supermercats i botigues locals.
- Expansió del pagament mòbil i programes de fidelització digitals, especialment entre joves de 20 a 40 anys.
- Creació de catàlegs digitals de productes importats, que permeten visibilitzar marques europees en mercats on no hi ha presència física.
L’omnicanalitat s’ha consolidat com a estratègia central dels grans distribuïdors, reduint la distància entre canals físics i digitals i millorant l’experiència del consumidor.
Distribució sostenible i producte de proximitat
El concepte de sostenibilitat en la distribució alimentària ha guanyat rellevància en el mercat mexicà.
Tot i que es troba en una fase inicial, un nombre creixent de cadenes i proveïdors adopten pràctiques encaminades a reduir l’impacte ambiental.
Les iniciatives més destacades inclouen:
- Reducció d’envasos plàstics i promoció de materials reciclables.
- Optimització logística i rutes de transport per minimitzar emissions.
- Venda de productes locals o de proximitat sota segells com Hecho en México o Campo Limpio.
- Promoció d’aliments orgànics i certificats sostenibles, especialment en segments urbans de renda mitjana i alta.
Tot i això, la demanda de productes importats i europeus continua creixent, especialment per la seva reputació en qualitat, seguretat alimentària i control d’origen.
Aquest equilibri entre producte local i importat sostenible configura una tendència dual en la distribució mexicana.
Evolució dels hàbits de compra i influència postpandèmia
La pandèmia de la COVID-19 va actuar com a accelerador dels canvis en la distribució i el consum.
Des de 2020, els consumidors han modificat les seves preferències i patrons de compra:
- Augment del consum domèstic i interès pels productes amb llarga vida útil.
- Consolidació de la compra setmanal gran en supermercats o plataformes digitals.
- Creixement del menjar preparat i de conveniència, especialment entre professionals urbans.
- Revalorització del comerç de barri i les botigues petites durant els períodes de restricció.
A partir de 2022, la distribució mexicana ha combinat recuperació del consum presencial amb consolidació dels hàbits digitals, configurant un model híbrid i més resilient.
El consumidor mexicà actual busca comoditat, confiança i experiència de compra, factors que estan transformant la manera com els distribuïdors organitzen la seva oferta.
Conclusions
El sistema de distribució alimentària mexicà es troba en una fase de transició tecnològica i estructural, marcada per la concentració, la digitalització i la sostenibilitat.
Les principals tendències són:
- Predomini dels canals moderns i omnicanals en el consum urbà.
- Expansió de formats mixtos que combinen experiència i conveniència.
- Consolidació de plataformes digitals i e-commerce alimentari.
- Integració progressiva de criteris de sostenibilitat i traçabilitat en la cadena de distribució.
Aquestes dinàmiques defineixen un mercat més professionalitzat, competitiu i obert a la innovació i importació de productes europeus i catalans, especialment aquells que aportin qualitat, seguretat alimentària i valor diferencial.
Anterior